Al final es tracta de trobar un just equilibri entre la necessària integració i harmonització amb les polítiques econòmiques i fiscals de l'OCDE i el respecte i defensa de la nostra sobirania fiscal |
|
Articles tècnics DE
[ Andorra News 2017 EN ]
[ News Archive 2016 EN ]
[ 2015 EN ]
[ 2014 EN ]
[ 2013 EN ]
[ 2012 EN ]
[ 2011 DE ]
[ 2010 DE ]
[ 2009 DE ]
[ 2008 DE ]
[ 2007 DE ]
[ 2006 DE ]
[ 2005 DE ]
[ 2004 DE ]
[ 2003 DE ]
[ 2002 DE ]
[ 2001 DE ]
[ 2000 DE ]
[ 1999 DE ]
[ 1998 DE ]
|
|
|
Inseguretat jurídica i sobirania fiscal
Al final es tracta de trobar un just equilibri entre la necessària integració i harmonització amb les polítiques econòmiques i fiscals de l'OCDE i el respecte i defensa de la nostra sobirania fiscal
Per Pere Josep Augé Sánchez, Andorra
14.07.2017
El nostre Govern acaba d'anunciar una important reforma de l'Impost de Societats, vigent des del 2011, i que afecta a quatre règims especials que comportaven determinats avantatges fiscals i que, segons sembla, podrien contradir els principis que deriven del projecte BEPS de l'OCDE.
No pretenc fer un anàlisi tècnic de dita modificació legislativa i menys sense disposar del text aprovat, però si fer unes reflexions basades en el que aquests canvis poden representar per a una multiplicitat de nous inversors que han arribat al país atrets per dits avantatges i que ara veuen frustrades llurs expectatives d'una forma brusca, i sense haver rebut una informació prou pedagògica com per arribar a entendre l'oportunitat de tal reforma.
El Govern detalla que són pocs els afectats, cosa que també s'ha de matisar. Primer, ni que fos un de sol l'afectat, mereixeria tot el respecte per haver confiat en el nostre país. Sembla, però, que no n'és un de sol, i que als 50 que comenta Govern s'hi podrien afegir uns quants més de la resta de règims modificats.
Segon, i més greu, és l'efecte col·lateral per la imatge que projectem a l'exterior després d'haver promogut pels llocs més diversos del món durant els darrers 5 anys les bondats i avantatges competitius del nostre sistema fiscal i que ara es veuen afectats tan significativament que estem posant clarament en risc la credibilitat del nostre país.
Tercer, i extremadament perillós, és el fet que estem obrint la porta a una més que evident pèrdua de sobirania fiscal. Ja ho anunciàvem al traçar línies vermelles a les negociacions amb la UE i defensar la nostra sobirania fiscal front les previsibles pressions per part de la UE.
Entenc perfectament l'enorme esforç que està fent el nostre Govern perquè Andorra sigui considerat un país cooperant i, de fet, així ha estat qualificat recentment per l'OCDE, i aquesta és sens dubte una bona notícia. Però resulta desconcertant que, havent creat un model fiscal pensant en atreure inversors exteriors, model basat evidentment en les recomanacions d'assessors internacionals molt qualificats, i havent estat clarament difós i defensat tant pel Govern que el va aprovar en el seu dia com per un nombrós grup d'especialistes i promotors, els quals ho han explicat tant al país com a fora, ara s'eliminin sobtadament determinades modalitats que havien estat l'estàndard d'una oferta de model fiscal competitiu i homologat, menystenint a tots aquells que han comprat el model i s'han instal·lat al país i abocant-los al desencís i al desconcert sense una explicació prou convincent.
És clar, si la pressió internacional ens porta a adoptar reformes que impliquen una pèrdua de competitivitat com a jurisdicció, no ens hauria d'estranyar que d'aquí a poc, sigui a causa de les recomanacions de la UE o de l'OCDE o per necessitats internes al ser incapaços de resoldre el dèficit sanitari, veiem un increment dels tipus dels impostos de societats, IRPF o IGI. Si això fos així, podem donar per tancat el procés d'obertura econòmica i centrar-nos de nou en el comerç i el turisme, perquè d'inversor exterior ja no en vindrà mai més cap, i no només per la pèrdua de competitivitat sinó per la pèrdua de credibilitat d'un país que cedeix sobirania fiscal sense valorar les conseqüències que en puguin derivar per a l'economia del país, a més –és clar– de la inseguretat jurídica que això comporta.
Insisteixo que puc entendre molt bé la dificultat que suposa pel nostre Govern lluitar pel bon posicionament del nostre país i per recuperar prestigi i reputació, però no a qualsevol preu.
Crec que imaginant-nos les conseqüències presents i futures que comporta actuar sobre un tema tan extremadament sensible com el fiscal, els ciutadans d'Andorra hem d'exigir que els nostres governants siguin tan combatius com puguin, i fins i tot més.
No ens enganyem, al final, com ens ha passat sempre i aquest no és un tema que es pugui atribuir a aquest Govern, sinó a la forma de ser tradicional dels andorrans, arribem tard a una festa on els grans beneficiats han estat, per una banda, les grans multinacionals que durant anys han rebut un tracte fiscal abusivament beneficiós i, per una altra banda, els països de la UE que ofereixen grans avantatges fiscals com ara Irlanda, Luxemburg, Holanda o Malta, que durant dècades han tret gran profit de les quantioses inversions d'aquelles multinacionals a llurs països, cosa que els ha permès progressar i consolidar llur economia sobre la base d'una inversió exterior exitosa.
Doncs bé, arribem nosaltres i ens carreguem l'invent, sense temps per gaudir del que ha estat fins ara un il·lusionant i competitiu sistema fiscal, perfectament adaptat a la dimensió de la nostra petita economia i sense efectes reals perjudicials, com s'ha demostrat, per l'economia europea i internacional en general, sistema nascut tanmateix de la nostra sobirania fiscal com a estat independent, i la modificació del qual transmet una enorme inseguretat jurídica als actuals inversors i allunya definitivament als futurs interessats internacionals.
Com molts pensem, de renúncies les justes i menys a la sobirania fiscal sinó hi ha raons de pes, perquè si hi són s'hauran d'explicar millor del que s'han explicat fins ara, sobretot a aquells que han cregut i confiat en la nostra proposta.
Cal, doncs, una reflexió profunda i un treball d'anàlisi d'aquesta reforma fiscal anunciada i rectificar-la si cal. Al final es tracta de trobar un just equilibri entre la necessària integració i harmonització amb les polítiques econòmiques i fiscals de l'OCDE i el respecte i defensa de la nostra sobirania fiscal.
________________________
Sobre l'autor
Pere Josep Augé Sánchez és advocat i vicepresident de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA).
________________________
Proposta de citació
Augé
Sánchez, Pere Josep: Inseguretat jurídica i sobirania fiscal. Online en Internet:
URL: http://www.andorra-intern.com/2017/inseguretat_juridica.htm [Data: *data
del download*].
Aquest article va ser redactat originalment per a ARA Andorra i fou publicat primerament en Internet: Inseguretat jurídica i sobirania fiscal, Andorra la Vella, 2017, el dia 30 de juny.
|
|
|
